LA FAMILIA PERDUDA

L’any 1999 hi havia una família perduda .En la família eren Quatre persones .Na Lluna era la mare, el pare nomia Sergi i els fills na Lorena i en Miquel .
Na Lluna es la típica mare que fa les coses de ca seva .En Sergi es el pare que treballa de fuster .Na Lorena es una nina de 10 anys que ajuda sempre a la seva mare .I en Miquel es un nin que li agrada molt la mar, té 8 anys i es el mes graciós de tot.

Ells no recorden com varen arribar a l’illa .La família s’alimenten amb peixos i fruita de l’illa i eren molt feliços .L’illa se nomia “L’ILLA DE MANACOR” .Fa temps hi havia un volcà en aquella illa .En Sergi va fer una casa per viure tot sa família també coses per anar a pescar .A l’illa hi havien molts de cocos per menjar .

La mare sempre s’aixeca primer per fer el berenar tothom, el pare se’n va a la platja a cercar conxades per fer cuadres i també per decorar .Desprès van al bosc per a cercar animals i flors .A les hores arriba el pare a la casa per dinar .Quan acaben de dinar els nins se’n van a dormir, i els pares sempre abans de dormir fan un passeig per la platja per a veure la lluna .

Un dia el pare Sergi va anar a pescar , i de sobte va veure que venia una barca .
Va anar corrensos cap el seu territori que era la seva casa .I li va dir a na Lluna:
-Bé , una barca ! Bé , una barca !- li diu desesperat.
-Una barca? E impossible –li diu a na Lluna .
-Idò si ,quan anava a pescar la vaig veire –li diu feliç i content .Na Lluna no s’ho creia de l’emoció :
-Mostra-nos-la !vull estar segura- li diu na Lluna.
En Sergi li va dur al lloc on ell pescava però no hi havia res de res .
-On esta sa barca ? –li diu na Lluna a en Sergi.
-Ara mateix estava aquí ! – li diu l’home.
En Sergi pensava que estava boig ,que eren al·lucinacions .Però ell estava segur de que havia vist la barca .
-¿Estàs segur que l’has vist? – li pregunta 2 vegades a en Sergi.
-Clar que si! –li diu en Sergi ben segur
-Au , anem cap a casa que no tenim res que fer aquí . –diu na Lluna

Varen arribar a casa en Sergi na Lluna .Varen obrir la porta i ... havia dos essers vius que no eren ells seus fills.

En Sergi li va pregunta :
-Tu qui ets ? – li va pregunta amb una mica de por .
-Jo soc una moixeta i el un moix , jo soc na Vicki i el moix n’Adrìa .- Li respon la moixeta educadament.

En Sergi sen’va quedar amb la boca oberta i na Lluna també .
-Jo pensava que els moixos no xerraven ? –li va pregunta a la moixeta.
-Nosaltres , si xarram –li diu la moixeta fent al cap que si .

Na Lluna , en Sergi i els moixets se varen quedar xerrant . Els nins no estaven en casa perquè se varen anar a dutxar-se a la platja .Quan varen arribar a casa varen veure que els seus pares xerraven amb uns moixos .

Els nins pensaven que els pares estaven boig .Els nins se varen anar corrensos , els pares no els va donar temps a acaçar-los .Els pares varen acabar de xerrar amb els moixos i finalment varen trobar als fills i li varen explicar tot

-Però en Sergi encara no estava segur si la barca que ell va veure eren moixos ?
-Serà sa barca ? –Se pregunta en Sergi .

En Sergi seva quedar amb dubte però ell no podia confirmar-lo.
L’altre dia en Sergi s’aixeca per anar a pescar, però quan va anar a pescar i s’enva trobar una barca en la borrera de la platja . Va revisar sa barca i va trobar un mapa que deia com es podia sortir d’aquella illa.

Va anar corrensos i va anar a sa casa i ala seva família hi ha na Vicki i en Adria i varen sortir d’aquella illa. Quan varen pujar a la barca per sortir d’aquella illa s’en varen despedir .

Quan estaven en la barca varen veure un país .
I li diu na Vicki a en Sergi:
-Anem cap a aquell país –li diu na Vicki somrient.

Aquell país nomia Espanya .Quan varen arribar tothom era amable amb ells i s’en varen quedar a Espanya .
Després de uns anys quan na Vicki va tenir una moixeta que nomia Ariadna li va parlar de l’illa.

-Li va dir na Vicki a na Ariadna :
-Aquella va ser una aventura inoblidable- diu na Vicki contenta.
-Perquè mama? –li pregunta na Ariadna amb curiositat.
-Perquè vaig conèixer molts bons amics .Ara per ara no estaria aquí sense l’ajuda d’ells.
-Pues, mama jo vull tenir uns amics com els teus .-diu na Ariadna.

VEURAS QUE SÍ